L'altra cara de la IA

La ràpida expansió de la IA en tots els àmbits de la societat està generant un debat profund sobre el seu impacte en l’educació. En aquest context, l’informe A New Direction for Students in an AI World: Prosper, Prepare, Protect, elaborat pel Center for Universal Education de la Brookings Institution, proposa un marc per analitzar com els sistemes educatius poden actuar davant d’aquesta nova situació.

L’estudi planteja una idea central: la necessitat de trobar un equilibri entre aprofitar les oportunitats i els beneficis de la IA i gestionar de manera responsable els seus riscos, especialment en el cas de l’alumnat.

Prosperar: noves competències per a un nou context

L’informe assenyala que la IA no només transforma el mercat laboral, sinó també la manera com es genera i s’accedeix al coneixement. En aquest entorn, l’alumnat necessitarà desenvolupar competències que vagin més enllà dels continguts tradicionals: pensament crític, capacitat d’adaptació, llenguatge digital avançat i comprensió del funcionament dels sistemes algorítmics.

Segons l’informe, preparar els estudiants per “prosperar” no només implica ensenyar-los a utilitzar eines basades en IA, sinó també comprendre’n els límits, els biaixos i els condicionants.

Preparar: el paper dels sistemes educatius

Un altre eix de l’estudi és la responsabilitat dels sistemes educatius per adaptar-se a aquest nou context, suggerint que la integració de la IA a l’educació requereix una revisió de currículums, metodologies i models d’avaluació.

Al mateix temps, destaca que el professorat necessita suport, formació i protocols clars que orientin l’ús pedagògic d’aquestes tecnologies. La IA pot actuar com a eina de suport, però si s’implementa sense garanties o sense criteris definits podria generar desigualtats o resultats negatius.

Protegir: riscos i desafiaments

Un dels aspectes més rellevants de l’informe és l’advertiment sobre els riscos potencials. L’estudi mostra com actualment els riscos poden superar els beneficis si no s’estableixen mesures adequades.

Entre els desafiaments identificats es troben:

• La possible pèrdua d’habilitats cognitives si l’ús de la IA substitueix processos de pensament profund.
• L’exposició a desinformació o continguts inexactes.
• L’amplificació de biaixos algorítmics.
• La protecció de dades i la privacitat de l’alumnat.

Aquest estudi no proposa frenar la innovació ni associar la IA a quelcom negatiu, sinó enfocar-la des d’una perspectiva crítica i basada en evidències.

Un debat necessari

El document conclou que el futur de la IA en educació no s’ha de decidir des d’opinions radicals, sinó a través de debats informats que impliquin docents, estudiants, famílies, responsables polítics i experts tecnològics.

Més que oferir respostes tancades, l’informe convida a formular preguntes clau:

• Quines competències s’han de prioritzar en un entorn cada vegada més automatitzat?
• Com garantir que la IA complementi, i no substitueixi, el desenvolupament del pensament crític?
• Quins marcs reguladors i pedagògics són necessaris per protegir l’alumnat?

La conversa sobre IA i educació està en plena evolució. Analitzar estudis com aquest permet ampliar la perspectiva dicotòmica de pros i contres, i contribuir a un diàleg més informat sobre com preparar les noves generacions per a un món en transformació.

A ROBOTIX Hands-on Learning, donem suport a la visió de fomentar discussions madures i basades en evidències que impliquin tots els actors clau. Aquest enfocament col·laboratiu és essencial per avançar amb una base sòlida, mantenint sempre el focus en el millor per a l’alumnat i amb un esperit de debat equilibrat.

Font: https://www.brookings.edu/wp-content/uploads/2026/01/A-New-Direction-for-Students-in-an-AI-World-FULL-REPORT.pdf